Un Manifest — Edició 2020
Nosaltres, els sotasignats, som dissenyadors que hem nascut en un mon que dóna més valor a l'economia que a les persones i al planeta, amb la promesa de mantenir a punt els engranatges del capitalisme. El nostre temps i energia cada cop es fan servir més per fabricar demanda, explotar poblacions, extreure recursos, omplir abocadors, contaminar l'aire, promoure la colonització, així com propulsar la sisena extinció massiva del nostre planeta. Hem ajudat a crear felices i confortables vides per algunes de la nostra espècie i permès que es faci mal a d'altres; els nostres dissenys, a vegades, serveixen per excloure, eliminar i discriminar.
Molts i moltes professores i professionals del disseny perpetuen aquesta ideologia; els mercats la premien; una onada d'imitacions i "likes" en reforcen la idea. Encoratjats en aquesta direcció, els dissenyadors apliquen la seva imaginació i habilitats per vendre moda ràpida, vehicles ràpids i menjar ràpid; gots d'un sol ús, plàstic de bombolles i quantitats absurdes de plàstic d'un sol ús; spinners anti stress, sopars de microones i retalladors dels pèls del nas. Comercialitzem dietes i cossos poc saludables; productes i aplicacions que propaguen aïllament social i depressió.; els hàbits de consum de sistemes d'alimentació desbalancejats; venem pastilles per volar, "tiks" que ens fan "tok", i un feed infinit que mai s'atura... i després el desig de consumir-ho tot una vegada i una altra. Si, aquest tipus de feina paga les factures, però molts dissenyadors han deixat que això es converteixi, en gran manera, en tot el que fan els dissenyadors. I en tal com el món ens percep.
Molts de nosaltres ens sentim tremendament incòmodes amb aquesta percepció del disseny, i per això, demanem un canvi massiu en el què i el com els dissenyadors dissenyen. El canvi climàtic està estretament lligat al domini de classes, races i gèneres, ja no podrem seguir pressionant únicament per la sostenibilitat, si no que hem de crear nous sistemes que anul·lin i arreglin allò que s'ha fet malament fins ara.
El Que Hem De Fer
Hem de qüestionar i examinar les històries, processos i ètiques del disseny, i desenvolupar noves eines, recursos, col·laboracions i llenguatges creatius pel disseny.
Hem de donar suport als esforços de les comunitats de base per tal d’avançar i promoure la justícia, les cures, la coexistència, i el respecte mutu.
Hem d’entendre que no estem fora de la natura; som part d’un sistema complex i les nostres accions han de reflectir aquest enteniment.
Hem de revertir les prioritats de la nostra professió cap a formes d'acció més inclusives, empàtiques i compromeses — un canvi de mentalitat que va més enllà de la sostenibilitat — cap a la regeneració, l'exploració i la concreció d'un conjunt de relacions socioambientals no explotadores i no privatives.
Hem de comprometre'ns amb reconnectar el disseny, la fabricació, la distribució i l'ús de les coses que dissenyem per la Terra — i tots els seus habitants.
Hem d’orientar les nostres habilitats per a la millora de la humanitat cap a una civilització més ecològica.
Creiem que tots aquests principis haurien de ser integrats en l’ensenyament multidisciplinar del disseny.
Reconeixem la naturalesa complexa i variada del disseny, amb tots els seus possibles usos i solucions. No volem deixar de gaudir de tot el que ens dona la vida. Però proposem un gir en les prioritats, en favor de formes de disseny més útils, generadores i equitatives.
L'any 1964, 22 comunicadors visuals, joves i grans, van signar el manifest original, per tal que es fessin valdre les nostres capacitats. L'any 1999, 33 dissenyadors i experts van signar una versió actualitzada del manifest original First Things First ("el primer és el primer") publicat en revistes de tot el món, i el document va atraure centenars de signatures en línia. L'any 2014 — durant el 50è aniversari del manifest — més de 1600 dissenyadors d'arreu del món van renovar el seu compromís amb el manifest.
Amb l'actual destrucció dels sistemes vius essencials del nostre planeta, aquest missatge no ha fet més que créixer en la seva urgència. En celebrar 50è aniversari del dia de la Terra, renovem els manifestos anteriors amb una sensació d'urgència encara més gran, ja que veiem desplegar-se davant nostre els efectes agreujats de la crisi climàtica. És imperatiu que prenguem accions climàtiques ara mateix.